NOMÉS N'HI HA QUE SENTIR...!

NOMÉS N'HI HA
QUE SENTIR...!

Un jorn qualsevol,
assegut a sobre de la teva
vella engrunsadora,
te n'adonaràs d'aquell
vent carregat de coltells
què a les galtes enrojolava
de suc de maduixes


Com també hi trobaràs a
faltar, aquells somnieigs,
què s'hi varen endinsar
a les coves dels dracs,
tots ells, pendolats com
rellotges saltimbanquis.


Quan a vora del teu cor,
hi sentis el meu bategar,
voldrà dir, que n'estic
acomiadant- me
de l'home que en feia sonar
matraques, per tal d'eixordar
pulsacions contràctils.

Un jorn qualsevol,
assegut a sobre de la teva
vella engrunsadora,
viatjaràs al fons de la
meva ànima, on enllà
abillat amb les meves
túniques, gaudiràs de tot
allò que mai no hi vas
poder cobejar.

Aleshores, entendràs el
sentit de cada cosa,
sigui gran o petit, fins i tot,
endevinaràs el so de les
fletxes en fer diana;
la suavitat d'una paraula;
la sinuositat d'un gest;
l'abandonament sense
explicacions;
les nafres dibuixades en
pells alienes, pel gust de
fer-ne malbé.

I voldràs eixir-te'n del
seu interior, perquè no
podràs suportar la intensitat
de cada acció.

Potser escridassis
ben fort, o vulguis morir-te
de seguit, de tant immensament
colpidora, que pogués ésser
la sofrença.


Les criatures sense ànima
no poden abastir el dramatisme
de la vida, per què a dintre d'elles
n'hi ha un esbaldrec, per
on enllà, se n'ha enfugit per sempre l'espurna divina.





Adela Payá i Prats
🎶🎷🥁🍍