UNA FOGUERADA...!
Una fogata enmig
del bancal,on reballe
andròmines que precisen
per ser-ne abrusades.
Ulls incandescents, sotjant
com es cremen poemes
i, dibuixos; somnis i records;
celebració de tot allò que
s'hi va inscriure a sobre
dels papers, però que mai
hi varen veure la seva llum.
Com flama enrogida, emSuspirejo....Trontollo
passejo pels indrets entre la
terra i, el cel.
amb llàgrimes de carboncle,
i, deixo anar-hi els meus
sentiments del passat.
Tot el què no es va convertir
en llum, fruirà dels centelleigs
harmònics de les brimarades,
pensant-s'hi què s'han fet
realitat.
Cap enyorança, cap ferida,
el foc com element del meu
signe, tot ho guareix;
alguna que altra cicatriu romandrà,
on al llarg del temps s'esclarirà.
Encenalls i, més cendres, perquè
no s'hi pot viure de construir-ne
castellets a l'aire. Em faré una
casa menudeta entre turonets,
on des d'allà hi podré albirar les ondulacions de la mar i, on escoltaré de tant en tant, els seus gemecs.
D'ara endavant, cap irrealitat,
cap desventura, cap niciesa,
cap enyor,..Hi viuré d'acord amb
la Mare Natura i, combregaré
amb les seves estacions.
En aquest moment hi duc
les vestimentes de la tardor,
on les fulles de la meva faldilla
de cromacitats esgrogueïdes,
hi comencen a caure's;
mentrestant,
acabaré de cosir-me l'abrigall
de l'hivern a joc amb un
capell bru i, uns guants verds.
Adela Payá i Prats
🤗🤑♥️🔥
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada