ME N'ADONO...!

ME N'ADONO...!


Me n'adono que ja
no m'atreu estar-me'n
al centre de cap menuderia,
ara, cada vegada més
ràpidament, me n'allunyo
envers les voreres,
potser per tenir-ne àmplia
perspectiva, amb ulls
distanciats i, renovats.

Les meves mans s'hi afanyen
per agafar-se'n dels fils
estelars i, engrunsar-se'n entre
esquerdills als firmaments;
el meu cos, hi vol rememorar
voleteigs de temps ancestrals.



N'hi ha una mena de curiositat
per tot allò que roman amagat,
tergiversat o deformat a
propòsit.
N'hi ha un cansanci per les
mentides, esmentades a posta,
i, un reguitzell de nostàlgies
que hi fan bombolles enmig
del cor.

Me n'adono de que vivim
als erronis paradissos de la
por i, ja n'estic enfartida 
d'aquesta supervivència temerària.
Invencions per injectar- nos
als humans verins camuflats.

Miro al cel i sé que tot no ho
puc contemplar, el meu esguard
n'és simplement limitat;
n'estic contenida en un cos
de tres dimensions, per tant,
qualsevulla essència vital
l'albiraré amb llambregades
escurçades.

Ja hi resta poc per assabentar-me'n
dels secrets guardats, que a les nits
entre somnis, em cantussegen
veritats a mitges i, ahir una
veu al vespre em deia: et donem
un any més.....Un any més
per a què ....?

Per a morir, per a estimar, per
a fer-ne la transformació de crisàlide
en papallona....per a què...?

Adela Payá i Prats
😐🤔🌹🌻🍀🌿


,