LLAMBREGADES...!

LLAMBREGADES...!

Tant de bo, hi pogués
embaladir-me'n
en eixe espectacle
matinal, en sortir- se
el Sol de dintre dels
teus ulls.

On,un, arran de l'altre
sabessim estar-nos
ben calmats, sense
la necessitat de fer-ne
ballar paraules amb
volants i encanteris.

La davallada sota el
pont, em va fer entrellucar
com l'aigua trontolladissa s'enduïa
els somnieigs de tots dos
plegats, en un jorn plujós.

El rierol ens cantussejava
rondalles d'uns altres temps,
però tu no hi eres
així que ho vaig esguardar amb
les llambregades en blanc.

Ja ha arribat l'hora
d'embolcallar els teus regals
amb paper de cel.lofana,
endinsar-los al cofre dels
oblits; i malgrat que encara
les meves mans
s'hi estremeixen, he de fer-ho
amb elegància i, discreció.

Tal vegada, hi havia d'aprendre
que no tothom s'hi pot
amanollar de les nostres grapes;
que també hi existeixen els
jocs que no s'entenen i, les
ànimes que no hi poden
acoblar-se'n entre dibuixos geomètrics,
on és impossible encastar
cadascuna de les seves arestes
i, dels seus angles.

Ara, que ja me n'he buidat de tu,
puc voletejar per tot arreu
i, contemplar la vida  amb
ullades més eixamplades.

M'has mostrat que no pots
estimar per mitjà del cor,
que carreguis a sobre teu
una tirallonga d'estris, amb
els quals te n'has cisellat
un esperit de caire virtual.





Adela Payá i Prats
🤗🤔🍒🍇