DISPARITAT...!

DISPARITAT...!

Mentre tu barqueges
onades de núvols blancs
als firmaments,
jo romanc capficada
a dintre dels roquissars.

Li'n dono formes abstractes
a tot allò que no s'hi pot
comprendre;
omplo de vaguetats el que
manca de sense sentit;
i, aquella obaga, que et
va ancorar, em va mostrar
crancs amb potes de dàrsena.

Ací, les irrealitats es besllumen
com sí fossin tangibles i, per
més ànsia  que mostri per
desvetllar-les, algú, ja se'n va
en orris i, tot ho vol encegar.

Amb la partença del que hi
vas obturar entre murades,
et vas endur el que precisava
per ser-ne enllumenat,
i, qualsevol fanal el vas malmetre
inconscientment,
dels seus centelleigs.

Massa dolences a redós teu,
nafres sangant a tothora i, un
excés de ràbia acumulada;
punys a punt de bellugar- se'n.

Cap delicadesa, cap compassió
pels éssers volguts;
vidrioles amb secrets ocultats;
diners a dintre dels taüts;
grapes de guants blancs,
alliberades des dels seus aixoplucs.

L'amor, gairebé absent, exclòs,
tatuat de cromacitats grisenques;
les malalties a joc amb les
ferides de les ànimes, mentrestant
un esguerro força enfosquit, en fa 
un caramull d'esbufecs a les estimes.

Malgrat que cerco la sinèresi en
totes les paraules, tu, hi vas fruir
inmisericorde, amb la dièresi dels
mots. Ens vam convertir en dues
línies divergents...Una travessaria
cristalls embellits, l'altra, vidrieres
fumejades.

Adela Payá i Prats
😏☹🎈⚓