FORA D'ÒRBITA...!
Un espai lliure de
llagoteries;
un enfrontament
al davant d'una mateixa,
exempt de qualsevol
ésser vivent;
un contemplar-s'hi
en mesurada solitud.
Ombres i, llums
envoltant- te;
criatures perdudes,
arrencades, de sobte,
del planeta, unes altres
traslladades a uns
desconeguts indrets;
confussó i, dispersió,
creences tombades
una rere l'altra, mitjançant
el transcurs del temps.
Un pes que s'abaixa fins
als peus, uns ulls timbrats
a sobre dels estels i,
una enyorança
que s'expandeix entre
eixamplades garlandes
pels firmaments.
Tantes essències de perfums
ja no flairats;
tants somnis enderrocats,
al bell mig, dels viarons;
tantes flors xafigades
maldestrament i, eixa immensa
manca de respecte, per tot allò
que hi respira i, alena, .
És complicat viure on no
s'encaixa,
on cap cosa, res, no et suscita,
on tot sembli estar-ne llaurat
per idees i, conceptes amb els quals
no combreguis;
on a cada moment,
et sents fora d'òrbita, ataüllant
les tristeses de tothom.
Adela Payá i Prats
🌻🎆✨🤗😶
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada