EL QUE NO VULL SER- HI.

EGON SCHIELE

EL QUE NO VULL
SER- HI.


No vull ser-hi llàgrima
abocant-s'hi als finestrons
de les conques envitrallades,
que com fulla penjadissa
a la tardor, n'és  a punt de
desllaçar-se'n del seu
branquilló.

Tampoc no deliro per amuntegar
codolells de quarsos, atrapats
a les arquetes dels records,
o enfervoritzar rellotges amb més
agulles de les que s'escauen, per
talonejar hores, raucar minuts i,
aletejar segons.


M'ennuego en veure com el
què n'he viscut, em cus serps
diàfanes, al voltant del meu cos,
on en tibar la meva còrpora
puc tenir- ne l'efecte de sentir- me'n
ofegadissa.

No vull ser-hi estrella de mar
ni estel al cel, ni cruspirme'n
d'èter, o d'aigua salabrosa;
tampoc deliro per fer-me
amiga dels oreigs i, dels volcans
escopinadors.

Tan sols hi vull trobar a la que
de tant en tant, em fa servir de
vehicle per a dur- ne a terme
assumptes terrenals i celestials,
tots dos barrejats alhora..




Adela Payá i Prats
🍁🦋🌾♥️