PASSEJADA I, DESCANS.

PASSEJADA I, DESCANS.

Les sabates, sota l'arbre,
els peus en  contacte
amb la terra,
el Sol fent-me cosquerelles
a la cara i els pensaments
avui, tancats per unes hores
al quarto de les joguines.

Els sentiments, empolainats
d'ales novelles i, tot el meu
cos, assegut a sobre de la
gespa;
em perdo entre cels
de colors, em buido entre les
meves muntanyes i,
encara que n'he d'aguantar
mirades estranyes,
les acarono amb somriures
sobtats.

Me n'adono que hi visc en
una mena de teranyina, a la
qual m'hi aboco de mica en mica
entre els seus enforcalls,
però enllà, hi són un grapat
de brodadors que no em deixen
traspassar els seus enfilalls.

M'aixeco, em calço les xiruques
i agafo les dues gaiates....Hi duc
dos, per sí de cas, es donés
una situació no desitjada i, tingués
que fer- ne ús d'elles.

Els arbres amb les seves caretes
verdosenques em somriuen,
em saluden sacsejant les seves
fulles escadusseres i, em dirigeixo
tota sola, a la descoberta de qui
hi vol romandre tostemps ocultat:
l'esquirol.



Adela Payá i Prats
🤔🤗💜💥