LA VIDA DE COLOR LILÀ...!

LA VIDA DE COLOR
LILÀ...!

" La vie en rose"
cantava la Edit Piaff.

Però la gran flor tenyida
de rosa, et va fer de bressol.

Ja no n'hi havia aquell ble
a dintre de les candeles,
que pogués enllumenar
el temps, on ens vàrem
celebrar de volences.

Tu, romanies al cor de la
poncella, amb ulls de brillants,
admirant el teu viatge diamantí
d'ànima exploradora.

Em consolen les teves
descobertes a l'Univers,
i entris als meus somnieigs,
on tot m'ho contes.

Et teu rostre llampegueja,
semblis un fanalet de moltes
llumenetes i, em desperto
rient-me per tantes coloraines.

"Il faut se rendre sur l'étoile violette."

Recupero aquelles paraules
tendres, quan l'amor brostava
de sentiments càlids, i esbufegaven
núvols porpres als firmaments.

Quan sense adonar- nos- en
s'enfilaven al fons dels musells i
de peixos empolainats ens foníem
a les profunditats de les grutes.

" La vie en rose"
cantava la Edit Piaff

Quan ella s'hi sentia als braços
d'ell, fortament volguda,
murmurada de paraules
amb veu baixa. Aleshores, ella,
albirava la vida de cromacitats
roses, ...Jo, la contemplo de color lilà.



Adela Payá i Prats
💜😍💥😚