UN VOL INSTANTANI...!

UN VOL INSTANTANI...!

Amb un fanalet a la mà,
recorria camins obscurits;
ullades als estels els hi
feia, i ells en parlaven
del nin amb cabells rulls
que de tot s'abstreia.

El vaig conèixer i, fins
i tot, ens vam enjogassar
al divertiment d'endevinar
títols de películes, fent
mimos amb el cos, però sense
no badar boca.

Excursions i, dies primaverals,
ens farien coincidir en un
caramull d'afers escolars,
banys a la platja i, castellets
menuts, que haver- ne de descobrir.

El nin de cabells rinxolats
i, ben negres, en tenia l'esguard
llangorós i, omplit de pedretes
blaves, on s'hi amagaven històries
només per a d'ell.

Com a company rebel a l'institut,
me l'estimava prou,
però un jorn de druides,
en obrir la porta del cotxe
él varen envestir i, va morir
en el mateix acte de sortir- se'n
de l'auto.

No recordo pas el seu nom, però
n'era reconegut per tothom amb el
sobrenom de: el Rus.

Hi vaig perdre un amic d'adolescència
amb tan sols disset anys.

Amb un fanalet a la mà, una nit
de foscam, hi vaig entrar al
cementiri i, unes llàgrimes
d'atzabeja hi van nedar a sobre
d'una tomba ....Li'n vaig esmentar:
" Hem d'inventar-nos un joc nou,
demà vindré i, s'ho xarrarem de nou."

Què et sembla sí et faig d'àngel
i, et ressuscito per unes hores,
el temps idoni per a esbargir-nos-en una mica...?

Adela Payá i Prats
😐😢♥️