NEGACIÓ DEL QUÈ VOL SER-HI....!

NEGACIÓ DEL QUÈ
VOL SER-HI....!

Emperifollat com
home blanquívol,
amb pòlvores de talc
per sobre de les
galtones,
amb cames i braços
depilats,
desfilant com un
mascle refinat,
renegant de la seva
masculinitat,
del seu bell pelatge.

D'amagatalls, es pinzella
els ulls amb fines línies
de llapiç negre;
els llavis de carmí vermelló
imiten els  moviments
de les petalines roges
balancejades per les
ventúries.

Hi juga a fer-ne trapelleries
i males passades a les
fembres,
pel fet de no ser- ne una
d'elles i,
encara no ha enfortit el seu
cor per a declarar-li'n
al món sencer, què ell,
s'hi sent força atragut
pels homes. 






 Adela Payá i Prats
🤝👀💓💥💣❣💫



  

A LA TAULA...! 🦋

                 💕💜💚💛💟💙❣💞

CAMÍ DELS ENCENALLS...!

CAMÍ DELS ENCENALLS...!

Tu, ho vas decidir,
mentre la nit s'abillava
d'atzabella
amb arracades de
brillants,...
Mentre l'alba s'empolainava
amb túniques rosàcies.


De llavis tancats, hi vas
amagar els < Sols radiants>
dels diàlegs compartits.
A d'ella la hi vas fer
a un costat, com sinó
existís.
    


Hi vas barrar camins
fronterers,
que ara mateix
s'allunyen de mica
en mica,
fins a difuminar-se'n.


Tu, així ho vas voler,
quan posant els ulls
en blanc,
hi vas esborronar
els records què a tots
dos plegats us
entrellaçaven.

De tonalitats esmerlides,
n'has fet diluviar el teu
cor de molsa corrugada,
des del qual, s'escapoleixen
brimarades cendroses.

T'agradava encendre focs,
on poder cremar- hi
cadascuna de les mentides
escrites, a sobre del fullam
setinat.

 

Et vaig complaure i, de bona
gana, entre fulles glauques,
m'hi vaig allargassar al bell mig
de les frondoses arbredes.
La desidia entre dubtes barrejada
li'n va llevar a les querences
la seva lluentor.
 
 


Quan un, ha acceptat ser-hi
portaveu del desamor,
excel.lint- se al davant de
tothom, de la seva superioritat
fent mofa dels actes creatius, 
tan sols, hem de girar- nos
d'esquenes i, desitjar- los
un bon viatge, camí dels
encenalls.





Adela Payá i Prats
🔥⚡♨️🌆🎡🎪🎭   




 
   

REGAL PER A LA MESTRA DE JÚLIA...!

                 🦉🐚🐞🐝🦋🐌🐊🐢

ON M'HI TROBO...?

ON M'HI TROBO...?

Un passeig sota un èter
enfosquit,
encumbrat pels estels
platejats.

Traqueteigs sords dels tacons
en trepitjar les llambordes.

Una soletat inquietant,
un silenci desconsolat,
una incomunicació que
trenca la barrera del so.

El temps se n'ha detingut.


Arreplego fils de llum
blava, els hi dono forma
de corcell alat i, al galop
inicio recorreguts pausats.


Inclemències de la
metereologia, em retenen
a dintre dels núvols,
on el seu guardià m'ompli
els dits d'anells esponjosos.

Contemplem la Terra
des de molts angles;
duu túnica a quadres
al lloc on s'està fosca
i, enagos blancs on el
Sol la tenyeix de llimona.

De cop i volta, la Mare
Terra, estiregassa els seus
braços immensos
i, em trasllada
enllà, on viuen els humans
alígers.

Un d'ells m'és familiar
i, a la seva morada, a sobre
de les copsades dels arbres
figuratius,
m'alliçona a l'entorn de
l'Univers.


La solitud n'és emplenada
per la seva presència;
els seus mots hi fan reverberar
els espais amb retrunys
d'esquelles;
el temps no existeix i, em
sento més viva què mai
no ho havia estat.

Potser vagabundejo entre
diverses dimensions, hi faig
saltirons d'ací per allà i, ben bé,
dubto d'on m'ho hosatjo.

Ha de ser un somni d'ulls tancats
i, cos reposant a sobre del llit.





Adela Payá i Prats
👀👁👣💋🌿🍂🍃🌾

CARAVANA DE BOJOS...!

                     🐚🦈🐞🦋🐡🐲🐊

NITS AMB FIBLONS...!

NITS AMB FIBLONS...! 


Vingueren les nits
on penjàvem
fils de cotó i,
candeles porpres,
de les quals, gotejaven
llàgrimes parafinades.

Trenàvem cels de
colors i, s'assèiem
a sobre de tamborets
lletosos, entre coixins, aclofats.

       

L'home bó, s'hi va
atrevir a sortir-se'n
del seu amagatall,
pronunciava, aleshores,
mots endolcits.


Fins que un jorn,
desatenent
l'amor, s'hi va enfosquir
de llautons obscurits
a joc, amb els foscams.

Novament, s'hi va col.ligar
amb les llunes maldestres.
Des dels seus llambrots: s'expel.lien
xemeneies amb flux de laves, des de les quals,
renaixien un caramull
de banyetes blancs,
de dimonis esgrogueïts i,
de dracs envermellits.

L'home cristal.lí s'hi va
esdevindre un ninot
de ferralla;
a cada passa que hi feia,
els peus grinyolaven per sobre de
les assuaujades llambordes.

El rou a la matinada, li
mullava el seu cos de metall,
i, de dintre d'ell, una munió
de sabres cargolats
bregaven contra
la gebrada, empolainada
de glassa i, de domàs.

L'home cavernós, car
ben encarcerat,
comença a oxidar- se'n
enmig del cor;
engrunes de rovell, se li van
acomodant al voltant del
seu cos i, ja rellueix com
garoina colrada de molts punxons...!





Adela Payá i Prats
🤤😲😜😝🤓😛😌

UNA CREACIÓ MONSTRUOSA...!

VICTOR BRAUNER (1903-1966 )

UNA CREACIÓ
     MONSTRUOSA...!

Ens hem espargit
entre infinitud
d'espurnes divines;
hi som fractals
de l'Ésser Primigeni
de la Creació.

Però residim en
planetes escollits,
per qui...?
O ben bé, ens incorporen
on ja ho han decidit
uns altres i, no pas
nosaltres...?

L'esguard se m'hi
trenca en observar tantes
calamitats,
i, per més que vulgui
de posar en acció els
meus dons, me n'adono
què me'ls han lladrunyat

Un món descosit de la
venustat, on un grapat
d'éssers sense ànima,
cavil.len les pitjors
perversitats en contra
dels humans.

Nins assassinats;
invencions de més guerres;
boscos cremats;
l'energia lliure, amagada
sota les pedres;
les religions, devorant
ànimes il.luses;
els polítics mirant per ells,
no pas pel poble.

Maltractaments a tothora;
i, no fem cap cosa per
aturar les bestieses.
Hem decidit continuar
amb les nostres vides
robòtiques i, de tant plorar
se'ns cauen a trossos
els nostres ulls.

Sí almenys ens donéssim
tots alhora
les mans, per a emprendre
lluites de justícia,
aquest garbuix d'insensats
se'n fugirien a corre-cuita.

Voletegen als firmaments
cues d'animalots,
espolsant la pols entre
els seus ventalls,
enceguen llambregades
lluents i, entre esclats
de riure, se'n foten dels
humans.





Adela Payá i Prats
😶😣😔😕🙃☹😢

DES DE LES MUNTANYES...!

              ☘🍁 🌻🌺🌼🌸🌷🌱🏵

CELEBRANT L'ARRIBADA DES DE MALLORCA DEL MEU GERMÀ JUAN...!😘

💚💜💛💓❤💘💙

EL COS, ARRAPAT...!

EL COS, ARRAPAT...!




S'esvaneix el somriure
postís;
l'esguard que
mai no hi va ser sincer;
les mans què de cop
s'hi tornaren garfis;
el cos flamíger
reblert de fiblons.
S'hi trastocà el cap
amb roentor de
bogeries.

No n'era humà...!

Des dels camins de les
dolceses, he passat
a trepitjar pels vessants
dels turons més abruptes;
i, a mesura què n'he anat
acomplint anys
he trobat exemplars
d'animalots
força heterogènis.

Però, ell, ja s'hi dilueix
entre els colors ocre i
ambre;
recobra la seva imatge
de bestiola;
bramula com un bou
enmig dels prats.
Com la lluna, hi mostra
els seus cràters dissenyats
a propòsit;
la seva part fosca i, no
visible, a ull nu,
hi amaga secrets
i, mal auguris.

S'esvaneixen els mots
descurats,
cauen al terra
disgregant-s'hi entre vocals
i, consonants;
com pluja arrebolada
s'estampen contra les
llambordes.

S'hi difuminen per les airines
els pensats actes acollonits,
tremolosos e impotents,
per a no esdevenir-se'n en
accions reblides de lluentor.

De totes maneres,

ell,
no n'era humà...!

Lluïa amb pellofes
d'escates i, esguard
punxerut.
Imitava el cor dels homes,
però res no hi podia sentir.
Eixorc de sentiments, en
acaronar un cos, les mans
se li'n convertien en urpes
emplenades de moltes
unglades.


 ESGRATINYAVA....!



Adela Payá i Prats
😈👹👺☻💀😨🤢




  

MERCÈ I ELS MINAIRONS...!

Un contacontes potser una activitat molt engrescadora per a aquests darrers dies de classes.
De vegades més que anar a la piscina o a la platja. Les xiquetes i els xiquets estan cansats, i els i les mestres encara més...

Ahir vaig anar al CEIP Roís de Corella per contar a les xiquetes i xiquets de 3r i 4t la fantàstica història de "Murta i els minairons".

Però aquesta vegada hi havia una sorpresa extra, perquè la vertadera Murta, la protagonista d'aquesta història, estudia en aquest centre.

Jo no ho sabia i ha estat una vertadera sorpresa quan m'ho han dit. Sobretot quan hem acabat i ella ha vingut a veure'ns.

Amb un poc de vergonyeta diria jo. Totes i tots l'hem rebuda amb un gran aplaudiment. Era com si el meu propi personatge s'haguera fet real en aquell instant.
Uns anys més gran i més madura, però amb la mateixa màgia que els minairons li van encomanar.

Mercè Climent i Paià.

        😘😍🦄🐞🐝🏵🥀🍀

A UN HOME DOLÇ..!

A UN HOME DOLÇ..!

Escurava els plats
mentre l'ametller centenari
em feia companyia
al darrere del ventanal.

Cantava cançonetes
al so del sabó esclafint
bombolles en l'interior
de la pica.

Somiava, aleshores, en
aquell noi que duia el pa
en el seu furgó gris;
ell, tan treballador i, amable.


Mentre rentava els perols
i, les cassoles a mà,
no hi teníem rentaplats,
taral.lejava la cançò:

< The Sounds of Silence>
de Simon and Garfunkel.
"Hello, darkness, my old friend
I've come to talk with you again."

Aquell vespre, sota els pins
hi vam ballar sense gairebé
pronunciar-ne ni una sola paraula.
 S'enteníem tan bé...!

No precisaven dels mots,
perquè la tendresa dels
nostres cossos tot ho
expressava..!

Hi va ser el jorn més dolç
quan només contava amb
l'edat de tretze anys, tu en
tenies setze. 

Doncs, ens vam perdre pels
entramats de la vida;
al llarg de molts anys, em vaig
assabentar que n'havies mort

en accident, a l'enredar-se
el teu parapent en uns
fils elèctrics d'alt voltatge. 
A Castelló hi va succeir tot.

Et vaig sentir traspassant-m'hi
el cos....Hi vas venir a acomiadar-te.
Com jo, no hi vas poder oblidar la tendresa
que a tots dos ens hi va colpir.


Segueixo netejant la vaixella
a mà, amb el pesar de no ataüllar
l'ametller i, de ser-hi  conscient
què ja no ets a la Terra.

L'home esdolceït, què em va
fer sentir l'amor per primera vegada
amb una força què tot ho podia
travessar, fins i tot, les pells intangibles.





Adela Payá i Prats
💕💓💛💚❣💙💖

LA TEVA OMBRA...!

LA TEVA OMBRA...!


La teva ombra,
allargadissa,
ha abandonat el teu cos.
Creix i creix
de mica en mica,
s'eixampla i es contrau
alhora.

Cobricela cels d'atzabeja;
s'enreda com tel de teranyina
entre les copsades dels arbres;
a les aigües blaves les
ennegreix;
dibuixa ginys inexistents
als rostres dels innocents.


En arribar les llums per tal
de no ser-ne engolida
s'hi amaga sota el rocam,
i a la vorera de les rieres;
s'hi trena amb els gargullers
i, els esbarzers,
simulant petits rellucs de
fruits.

Per les nits menja cullerades
de quitrà, tantes, que tot
s'envernissa del mateix color.
Els estels força refulgents
s'ajacen a sobre de màrfeges
fetes de regalèssia.


La teva ombra, espantadissa,
travessa portes i finestrals
a dintre de la casa.
Se m'hi posa al meu darrere
i, m'empaita per tots els racons
de la llar.

En adormir-me i obrir els ulls
de sobte, l'enxampo asseguda
al meu davant, aombrant- me
els somnis amb multitud
de malsons.

Avui, n'he apujat les persianes
ben a dalt, per a què els raigs
assolellats enlluernen les
estances...A la nit, un munt
de candeles restaran enceses
fins a trenc d'alba....!
  




Adela Payá i Prats
🌻🕸✨🌅🌄🎸🎹

JÚLI, MERCÈ I JÚLIA A EIVISSA...!

         
             💛🦋🎈🌻🌺🐧♥️💜🌹🍀🍁

ÀGUEDA EN ALCOI...!

                 💜🦋🌸🍀🌻😚👏💛

JOSE, ÀGUEDA I MAR...!

                   🍒🎈🐦🐧🦋🌸🌹☘

A L'AGUEDETA...!

A L'AGUEDETA...!

Te n'has anat avui
princesa del meu cor.
Hem fruït de fer-nos
companyia i de recordar
un temps endarrerit.

Filleta meva, quant què
et trobaré a faltar;
he gaudit molt de tornar
a tenir-ne cura de tu,
quan la teva  malaltia
no hi té respecte per
la teva salut.

Avui, et ploro amb un
amor immens i ara mateix
n'estic pendent de què
hi arribis a casa.

Hem viatjat juntes,
hem contemplat totes
dues alhora, el naixement
de la Mireia.
Hem recorregut boscos
d'arbres i ens hem fotografiat
sota les seves esplendoroses
branques.

Has escalat les muntanyes
del nostre poble, i a cada
estona el teu somriure
tan ample, l'has estampat
per sobre de tots els paratges.

Les serralades hi duen el
teu nom en cada escletxa,
en cada plec, en cada rebroll
tendre a punt d'esclafir.

Nineta del meu coret, cuida't
molt, aprèn a estimar-te
perquè n'ères valuosa per a tots
nosaltres.
T'estimem, t'estimo molt i, ja
em fa nosa aquest silenci
a la casa, on he deixat d'escoltar
com obries i tancaves armaris
ben sovint.


Els sopars i els dinars, sense tu,
hi seran un buit a la taula i, n'hauré
d'acostumar-me de nou a veure-vos
a tots ocupant el vostre
seient d'antany.






Adela Payá i Prats
💜🌹🌱🦋🥂🌾🐦




 

UN PUNT LLUENT AL CEL...!

UN PUNT LLUENT
AL CEL...!



Te n'has anat allunyant
de mica en mica,
amb passets silenciosos,
sense arrossegar els peus
i, mirant-me de reüll.

No entenc massa coses
ni per què de cop i volta
algú què t'estima
ja no hi sent ni expressa
com abans, el què cobeja
a dintre seu.

Com els sentiments poden
transmutar-se'n tant de pressa;
Com poden desfer-se'n de les
seves ales,
per a estavellar-se'n
contra el terregam i, cobrir-se'n
amb pellofes d'ofidis.


Quina cantitat de criatures
canviants, poden habitar-nos-en
tan malauradament
que fins i tot ignoren
el què pensar, el què sentir.

Avui poden fer-te un petó
i demà arrear-te una clatellada.
Un cercle de contradiccions
que poden enfollir a qualsevol.

El desequilibri, n'és un voltejar
d'un costat a l'altre, per a jamai
mantenir-nos en el punt mitjà.
N'és una campana repiquetejant
sense detenir-se'n,
balancejant-s'hi d'una banda
a l'altra.


Viure entre besades i, mastegots
desconcerta prou, ....tant que hi
arriba un punt que te'n surts
de la teva brúixola, per a investigar
on localitzar un altre lloc
de referència.

Tothom se n'oblida d'obrir la boca;
d'emprar les paraules;
d'instaurar la comunicació
mitjançant els diàlegs;
de pactar- hi els millors acords.

No s'hi pot girar cua
sense tenir-ne cap consideració
envers el nostre proïsme.
No s'hi pot pronunciar
un t'estim i al moment
arronsar-se'n d'esquenes.
Les estimes són les paraules
enunciades i disposades
a l'acció i, el moviment
continuat,
no pas, un estat d'hibernació
a dintre de les coves.


No podem acceptar el què
hi va en contra de la nostra
consciència;
ni manejar-nos
com autòmats inconscients;
però sobretot,
no n'hauríem
d'encongir mai, però mai,
el nostre cor.


Te n'has anat allunyant
de mica en mica,
llançant pedres i amagant
el cap sota la closca,
sense a penes moure
els musells, per a verbalitzar
almenys, un evanescent
so gutural.


Li'n vas arrencar la part
fluorescent a la teva ànima
i, des del cel t'hi observa
acuradament.


 Adela  Payá i Prats
☺🤗🙂☺😚😉🤔

UNA FULLA DEL LLIBRE ESCRITA I, APRESA...!

UNA FULLA DEL LLIBRE
ESCRITA I, APRESA...!

Trist, és per al caminant
viatjar amb peus nus,
exposant els dits despullats
enmig de les sabates estripades.

Ésser orfe de mans, de les quals,
poder-se'n agafar de tant
en tant i, escàs d'esguard
entendridor,
davant del qual, emmirallar-s'hi.


Trist, és haver de seguir
pels viarons, sense amics,
ben bé, perquè han envellit
abans d'hora i, han hagut
de partir;
o, perquè sense cap explicació
han decidit trencar els llaços
de la cordialitat.


Mai, no s'hi pot abastar els
raonaments dels altres,
sí a més a més, hi són reacis
als diàlegs i, a romandre
amb les boques sargides.

Trist, és haver- hi confiat amb
els amics pels qui haguessis
fet tot l'impossible per mantenir-los
al teu costat i, sense cap lògica
humana, trobar-te de cop i volta,
les persianes abaixades i,
el portó tancat amb clau i forrellat.


Por a intimidar, a obrir-hi el cor,
enveges, potser ocultades,
afanys, per voler manar
i, no pas per estimar; 
discrepàncies de tot tipus;
però el què ells no saben, és
que, tu, sempre els has volgut
pel que ells hi eren, no pel que
volien escenificar.

Al tram final de la vida, te
n'has guardat els millors
records de tots plegats.
Sempre els voldràs a tots
i, a cadascun d'ells, com també
a tots els amors, que hi vas
tenir i, que malauradament
no s'hi varen trenar com
convenien.



A dintre del teu cor, ja no hi ha
dolor ni patiment;
n'hi ha tendresa i, compassió,
com també, un agraïment
infinit per les lliçons apreses.


Doncs, ja has decidit que no
precises aprendre mitjançant
el sofriment.
Has muntat un graó de més,
uns altres aprenentatges
t'esperen amb els braços
ben oberts.


Disposada a dur-ne a terme uns altres viatges; a omplir-te'n de més coneixements i, sobretot a estimar amb més profunditat.

         

Adela Payá i Prats
🥂☺😘😍👩‍🎓👩‍🚀👀

NO HI HA LLUM...!

Pierre Subleyras (1699-1749)

NO HI HA LLUM...!

A la casa no n'hi ha llum.
l'han llevada;
és de nit i no hi puc
fer- me el sopar.
Cerco ciris per tot arreu,
i, enllumeno les alcoves
amb candeles.

Hi fa una mica de por,
les ombres s'hi passegen
amb tota la descaradura del món.

Són obagues blanques i, un
home nu, les travessa
sense cap temença.

Potser hi sóc en la llar
d'un veí i, no en la meva;
n'he pujat les escales
a fosc.


M'abraça i, em besa
li dic què s'ha enganyat
de dona i, en comptes
d'obrir el portó de casa
m'he ficat on no devia.


Empentades per ací,
grapejades per enllà;
romanc al llit amb un
desconegut, que em
murmura un nom que
no em pertany.


A la casa no hi ha llum,
i, alguns fan de les seves.
Abillada amb camisola
roja què no n'és la meva,
segueixo cercant on
m'hi hostatjo.

Adela Payá i Prats
😍😊😉😤😓🤤🙃

MUNTANYA, MUNTANYETA, EL MEU TRESOR💓

                ❣☘🐥🦄🐌🌼🦋🌹🌾