UN VELL AMOR, TAN BELL...!

UN VELL AMOR,
TAN BELL...!


Ja n'ets un vell amor,
que hagués pogut ser-hi tan bell.
Guardat en la canastra
de la roba per a planxar,
enllà, romans ben al fons,
una mica corrugat,
barrejat entre esberles
de vímet.

També raus velat als
carrets fotogràfics
dels somnis malmesos.
Cap imatge teva al rodet,
te n'has esvanit.

Arrecerat al bell mig
del vi ranci, sures a dintre
de les alfàbies.
La teva faç un sangtraït
amb galtes enrojolades.


Ja n'ets un vell amor,
te n'has amagat al darrere
de l'escuma blanca d'afaitar,
i, dos fanals giravolten
de dubtes.

Al camp, te n'has envoltat
d'heures, recobrint el teu
cos nu de verol i, de glauc.
Jugues a imitar el vol de
les papallones, però mentre
elles voletegen envers uns
altres indrets, tu, tostemps,
hi eres al mateix lloc.

Del terrís rebrolles amb barret
de palla, molt semblant
a un fong dinamiter;
en ser arrencat del sòl
escups verins a gavadals.
Te n'has folrat el cosset
amb cuirasses de llacor..


He seguit el teu consell:
del cel, he arrapissat una
petita espurna de llum,
en esclatar, un geni, me
n'ha concedit un desig,
des d'aleshores, que gaudeixo
de la companyia d'un ésser
blau, d'un blau llampant.


Ja n'ets un vell amor,
delint-se a poc a poc
de la meva memòria;
abans d'oblidar-me'n de tu,
volia escriure't aquestes
últimes paraules.


En estendre la bugada
de la roba, ha aparegut
de sobte, la fulla d'un llibre
teu, on només hi podia
llegir uns mots, els altres
l'aigua sabonosa els havia
dissolt:

" jo, et sé en mi "




Adela Payá i Prats
💙🌿💚🦋🌹🌾💜