NITS AMB FIBLONS...!
Vingueren les nits
on penjàvem
fils de cotó i,
candeles porpres,
de les quals, gotejaven
llàgrimes parafinades.
Trenàvem cels de
colors i, s'assèiem
a sobre de tamborets
lletosos, entre coixins, aclofats.
L'home bó, s'hi va
atrevir a sortir-se'n
del seu amagatall,
pronunciava, aleshores,
mots endolcits.
Fins que un jorn,
desatenent
l'amor, s'hi va enfosquir
de llautons obscurits
a joc, amb els foscams.
Novament, s'hi va col.ligar
amb les llunes maldestres.
Des dels seus llambrots: s'expel.lien
xemeneies amb flux de laves, des de les quals,
renaixien un caramull
de banyetes blancs,
de dimonis esgrogueïts i,
de dracs envermellits.
L'home cristal.lí s'hi va
esdevindre un ninot
de ferralla;
a cada passa que hi feia,
els peus grinyolaven per sobre de
les assuaujades llambordes.
El rou a la matinada, li
mullava el seu cos de metall,
i, de dintre d'ell, una munió
de sabres cargolats
bregaven contra
la gebrada, empolainada
de glassa i, de domàs.
L'home cavernós, car
ben encarcerat,
comença a oxidar- se'n
enmig del cor;
engrunes de rovell, se li van
acomodant al voltant del
seu cos i, ja rellueix com
garoina colrada de molts punxons...!
Adela Payá i Prats
🤤😲😜😝🤓😛😌
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada