ALES DE FUM...!

ANNA SILIVONCHIK

ALES DE FUM...!

Miro la mar,
amb una cigarreta
a la mà.
Ell, em diu què no
fumi,
que cada vegada
que m'entri l'afany
per encendre
un puret,
què el bessi amb
addictiva passió


Ens mirem i, els nostres
ulls s'omplin
de boirines entelades.
Barregem els nostres
esguards d'un enyor
abissal,
per tant de temps
amuntegat,
entre els branquillons
de la solitud.
Ens hem adonat
de quants eons
 hem trigat,
vagabundejant
pels viaranys errats.


Me n'has agafat
tendrament
de les mans,
on els
teus dits han dibuixat
cercles per sobre
d'elles;
aquest frec a trec,
em fa estremir-me
com un ocellet
sota la neu.


D'on véns,
t'he preguntat,..?

I, somrius amb clotets
enfonsant-s'hi
més a dintre
de les galtes.

Ja ho endevinaràs,
has respost.

Recolzats,
un arran de l'altre,
assolim
un silenci d'onades
emmudides,
ens delectem
amb la cromacitat
dels blaus,
on dissolts entre les
aiguamarines,
ens hem invisibilitzat
del paratge.

On som?


Entre riolades
curulles de refilets,
naveguem envers la
constel.lació
del Cigne.

Això m'has afermat,...!


Tremolosa entre
els teus braços,
has trasmutat el
meu cos de plomatges
encalcinats amb clapes
de turquí.

Tots dos alhora,
ens hem fet fum
enmig del cosmos,
on ara, són els estels qui
ens fumegen des dels
planetes envers els satèl.lits,
des dels satèl.lits
fins a unes altres galàxies,
i, en voler palpar
les nostres còrpores,
ni tan sols les hem
pogudes manyuclar.







Adela Payá i Prats
🏜🏖🌏🌑🌞🌟🔮