A L'AGUEDETA...!
Te n'has anat avui
princesa del meu cor.
Hem fruït de fer-nos
companyia i de recordar
un temps endarrerit.
Filleta meva, quant què
et trobaré a faltar;
he gaudit molt de tornar
a tenir-ne cura de tu,
quan la teva malaltia
no hi té respecte per
la teva salut.
Avui, et ploro amb un
amor immens i ara mateix
n'estic pendent de què
hi arribis a casa.
Hem viatjat juntes,
hem contemplat totes
dues alhora, el naixement
de la Mireia.
Hem recorregut boscos
d'arbres i ens hem fotografiat
sota les seves esplendoroses
branques.
Has escalat les muntanyes
del nostre poble, i a cada
estona el teu somriure
tan ample, l'has estampat
per sobre de tots els paratges.
Les serralades hi duen el
teu nom en cada escletxa,
en cada plec, en cada rebroll
tendre a punt d'esclafir.
Nineta del meu coret, cuida't
molt, aprèn a estimar-te
perquè n'ères valuosa per a tots
nosaltres.
T'estimem, t'estimo molt i, ja
em fa nosa aquest silenci
a la casa, on he deixat d'escoltar
com obries i tancaves armaris
ben sovint.
Els sopars i els dinars, sense tu,
hi seran un buit a la taula i, n'hauré
d'acostumar-me de nou a veure-vos
a tots ocupant el vostre
seient d'antany.
Adela Payá i Prats
💜🌹🌱🦋🥂🌾🐦
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada