UN PUNT LLUENT AL CEL...!

UN PUNT LLUENT
AL CEL...!



Te n'has anat allunyant
de mica en mica,
amb passets silenciosos,
sense arrossegar els peus
i, mirant-me de reüll.

No entenc massa coses
ni per què de cop i volta
algú què t'estima
ja no hi sent ni expressa
com abans, el què cobeja
a dintre seu.

Com els sentiments poden
transmutar-se'n tant de pressa;
Com poden desfer-se'n de les
seves ales,
per a estavellar-se'n
contra el terregam i, cobrir-se'n
amb pellofes d'ofidis.


Quina cantitat de criatures
canviants, poden habitar-nos-en
tan malauradament
que fins i tot ignoren
el què pensar, el què sentir.

Avui poden fer-te un petó
i demà arrear-te una clatellada.
Un cercle de contradiccions
que poden enfollir a qualsevol.

El desequilibri, n'és un voltejar
d'un costat a l'altre, per a jamai
mantenir-nos en el punt mitjà.
N'és una campana repiquetejant
sense detenir-se'n,
balancejant-s'hi d'una banda
a l'altra.


Viure entre besades i, mastegots
desconcerta prou, ....tant que hi
arriba un punt que te'n surts
de la teva brúixola, per a investigar
on localitzar un altre lloc
de referència.

Tothom se n'oblida d'obrir la boca;
d'emprar les paraules;
d'instaurar la comunicació
mitjançant els diàlegs;
de pactar- hi els millors acords.

No s'hi pot girar cua
sense tenir-ne cap consideració
envers el nostre proïsme.
No s'hi pot pronunciar
un t'estim i al moment
arronsar-se'n d'esquenes.
Les estimes són les paraules
enunciades i disposades
a l'acció i, el moviment
continuat,
no pas, un estat d'hibernació
a dintre de les coves.


No podem acceptar el què
hi va en contra de la nostra
consciència;
ni manejar-nos
com autòmats inconscients;
però sobretot,
no n'hauríem
d'encongir mai, però mai,
el nostre cor.


Te n'has anat allunyant
de mica en mica,
llançant pedres i amagant
el cap sota la closca,
sense a penes moure
els musells, per a verbalitzar
almenys, un evanescent
so gutural.


Li'n vas arrencar la part
fluorescent a la teva ànima
i, des del cel t'hi observa
acuradament.


 Adela  Payá i Prats
☺🤗🙂☺😚😉🤔