A UN HOME DOLÇ..!

A UN HOME DOLÇ..!

Escurava els plats
mentre l'ametller centenari
em feia companyia
al darrere del ventanal.

Cantava cançonetes
al so del sabó esclafint
bombolles en l'interior
de la pica.

Somiava, aleshores, en
aquell noi que duia el pa
en el seu furgó gris;
ell, tan treballador i, amable.


Mentre rentava els perols
i, les cassoles a mà,
no hi teníem rentaplats,
taral.lejava la cançò:

< The Sounds of Silence>
de Simon and Garfunkel.
"Hello, darkness, my old friend
I've come to talk with you again."

Aquell vespre, sota els pins
hi vam ballar sense gairebé
pronunciar-ne ni una sola paraula.
 S'enteníem tan bé...!

No precisaven dels mots,
perquè la tendresa dels
nostres cossos tot ho
expressava..!

Hi va ser el jorn més dolç
quan només contava amb
l'edat de tretze anys, tu en
tenies setze. 

Doncs, ens vam perdre pels
entramats de la vida;
al llarg de molts anys, em vaig
assabentar que n'havies mort

en accident, a l'enredar-se
el teu parapent en uns
fils elèctrics d'alt voltatge. 
A Castelló hi va succeir tot.

Et vaig sentir traspassant-m'hi
el cos....Hi vas venir a acomiadar-te.
Com jo, no hi vas poder oblidar la tendresa
que a tots dos ens hi va colpir.


Segueixo netejant la vaixella
a mà, amb el pesar de no ataüllar
l'ametller i, de ser-hi  conscient
què ja no ets a la Terra.

L'home esdolceït, què em va
fer sentir l'amor per primera vegada
amb una força què tot ho podia
travessar, fins i tot, les pells intangibles.





Adela Payá i Prats
💕💓💛💚❣💙💖