LIM EUN HEE KOREA
AQUELL GRAN
DESAMOR...!
Ens hi vam estimar
un dia plujós,
cristal.lí i, sense
colors.
La mateixa aigua davallada
des del cel, ens va mullar
a tots dos alhora,
en un mes de juliol.
Anunciava ja, les
llàgrimes què des dels
meus ulls vessaria
amb afegitons de sal.
Les nostres primeres
converses, cara a cara,
les vàrem entaular
al meu poble.
Enllà deixaries somortes
les promeses incomplides.
Continuaries pels viaranys
dels caçadors amb eines de foc.
Ens vam estimar
un dia plujós,.... La Natura
ens hi va parlar amb
mots perlats.
El nostre amor, hi va quedar
esporgat pels cucs del abandó;
les nostres flors emmusteïdes
se les ha engolides la Mare Terra.
Sota el terregam encara s'escolten
melodies què hi fan estralls
a l'ànima...L'amor, de vegades, es
presenta com una mena d'al.lucinació.
Empremtes enduc a la meva pell
d'aqueix gran desamor; alguns,
entenen les volences com un ram
de poncelles;
uns altres, agafen tan sols un
capoll, entre un caramull de
florades, ..Ell, ansiava bancalades
senceres de tulipes i, margarides.
Adela Payá i Prats
💛💔💓💘💟❣💌
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada