GERMANS, HO SENTO...!

GERMANS, HO SENTO...!

Germans, avui, sento
molta tristor,
haureu de perdonar-me
no em trobo massa bé.

Tinc el cor fet miquetes,
la vida, me l'espicassa
i, estic esgotada de patir.

No em fa gaire de gràcia
els somriures sintètics,
o què em gireu la cara
quan us parlo de coses
serioses.

Germans, avui, sento
molta tristor,
m'ataüllo fora de temps,
no tinc por, fins i tot,
tinc ganes de partir;
 farteta de contemplar tantes barbaritats.


N'estic tan perplexa,
tan angoixada...no hi puc més,...!

Feu- me un globus de colors,
vull arrapar el cel i, parlar
amb el Déu Primigeni
de totes les coses. 


Avui, us he trobat distants
durant una llarga estona.
No hem connectat gens
ni mica....Hi som tan lluny
uns d'altres i, em fa mal, em dol, em fereix fins la mèdul.la.
Semblaven guerrers en
un camp de batalla.

No s'entenem,
i, a més a més, no puc
comprendre tanta
indiferència.

On viviu... ?
On visc...?

Potser no sou la meva
família, tant i tan estàtics,
com estranys, com éssers
inconeguts...!

Cada jorn, n'és més glaçat,
no vull estar- me'n ací
per més temps...!

Viure és arribar al lloc on les murades són fetes de gel, o sóc jo la què està congelant- s'hi per dintre?

M'agradaria emprendre el meu vol envers els sostres d'atzur...!




Adela Payá i Prats
👣👀💔💥🎈🎠⏳