El CAOS, DESPULLANT-S'HI..!

EGON SCHIELE  (1890-1918) 

El CAOS,
DESPULLANT-S'HI..!

Poalets d'aigua freda
a sobre del cap,
avui, hi fa molta calor,
és un jorn dormilec
i, al meu somni han
aparegut homes i, dones
amb deliris per refulgir.


Hi faig tombs
de passes
enllaunades,
com abans,
amb pots de llanda
i, cordills d'espart,
fent-me l'efecte
de què patino.


Els éssers mentiders
es disfressen de rectors
i, de monges;
s'acomoden a dintre
d'hàbits ben foscos;
hi fan veure que són
santets i,
en descuidar-nos
les grapes s'allargassen
com branquillons manejats
per les ventúries.


Esclafits de riure,
observant
tant d'afany per fer-nos creure
el què no n'hi ha;
el què mai no n'ha existit.

Amics de més amics
fulgurants,
amb cossos de
porositats
i, actuacions assajades
al davant dels espills.

Somriures d'artificis;
ùrpies d'escaioles;
posturetes de ninotets;
gestos de maníquis
i, unes llambregades
què ens dirigeixen
als estats de l'ànima
més glaçada....

Què la vida hi sigui
complaent i, ens estalvie
els rebomboris
d'aquells amb intencions
ocultes, desllorigant
preses innocents, des dels
seus caus, entre una
munió d'estratagemes.

Tant de fingiment,
produeix un cansanci
immens;
aquest repiqueteig
constant dels cossos
camuflats, ja fa una
mica de nosa;
els llavis postissos
fan mandra en sotjar- los.

Quin fàstic aqueix món
plastificat...amb nins i, nines
de plastilina; i decorats
de cartró pedra.

Marxo d'aquest món
inventat pels titelles,
seguit pels éssers irreals,
i, llançat a perdre pels
emuladors.

Caldrà inventar-nos
una altra mena d'existència,
on cada criatura ocupi
el seu seient i, sigui
respectat, pel fet, d'estar-se'n
a la Terra, on acampen
sense permís, les feres
més cruentes.






 Adela Payá i Prats
🌿🎈🃏⚡🗡🔨