A MITJA LLUM, O A LA FOSCOR..?

A MITJA LLUM, O
A LA FOSCOR..?




Portes obertes,
finestrals esbalandrats
de bat a bat.

Sona l'alarma...!

Un ocell s'hi apropa,
mentre les lluminàries
i, les ombres  
el tenyeixen de gris.

Esclafit de vidres
s'escolten a les golfes.

Apareix Penombra
argüint amb Ombrívol,
els dos es miren
a l'ocellet, espicassant
molles de pa, a sobre
de les brunes rajoles.  

Obscuritat, negror,
què tot quedi a les
fosques.

Mitja foscor,
una amable lluita
entre la llum i, les
tenebres.

Piu, piu, piu...! 

Xiscladissa del pardalet,
un voleteig, pels espais
mig enlluernats, en
direcció als firmaments. 

Umbràtic li'n
demanà a la nit 
la seva mantellina,
amb la qual n'ha
encobert a Penombra,
i, ella, plora llagrimons
d'argent, per tal
d'esclarir-se'n
una miqueta.

Una lluna petitona
martelleja menuts
receptacles a la casa,
on ha acomadat a 
la dona de mitja llum,
arrencant- la
brutalment
dels braços de
l'ombrós.
 
Si mires el cel
en amagar-se
Hèlios,
Penombra balla
en silenci
abans d'aparèixer
el fúnebre Obagós.
 

    





Adela Payá i Prats
             🔋