RÈQUIEM
D'EMPREMTES..!
L'últim vers:
Una fulla
enrojolada
acabada de ser
arrencada pels
alarits del vent.
Enllà, és balanceja
d'ací per allà,
sense haver de
tocar terra
com ho fan les
orenetes en el seu
perllongat vol.
L'últim lament,
un grinyolar de portes
tancant-se de sobte
amb esgarranys
de fustes esberlant-s'hi
Les covardies per tal
de traspassar-hi
portells iridescents,
en fan replegaments
d'alots entumits.
L'última abraçada
retinguda en una
alcova d'hotel,
n'és ornamentada
de colors ambres.
Voletegen braços
pels finestrals,
cargolant-s'hi de
més braços,
enredant-s'hi com
brancam entortolligat
al tronc centenari
de l'olivera mare.
Una dona guarnida
de negre, en caure
el vespre, espera amb
gèlida nostàlgia,
aqueixes mans al
voltant del seu coll
i, el prolongat petó
d'uns llavis humitejats.
L'últim poema:
guardat en capsa
de bronze,
tot i que corrugat,
vol ser-ne endevinat
per les assuaujades
mans d'una muller
força desesperançada.
Estrofes endolades
gratinyen cels de
purpurines, en
fan davallar dues
estrelles bessones
al mateix temps,
aïllades una
de l'altra, des d'en feia
milions d'anys.
Adela Payá i Prats
👄
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada