AGRESSOR DEL COR...!

AGRESSOR DEL COR...!



Per por, ha reblert
el cor de mancança,
ha constret els
somnis en garlandes
raquítiques.
S'atreveix a esmentar
que encara pot
emocionar-se'n
amb les dolenteries.
Enemic de les tendreses,
arrapa murades amb
ungles agusades.  

Defensor de les
malevolències,
el cos l'ha 
esprimatxat
de querences.
A la pell li'n suren
desitjos malaltissos.

N'ha llaurat 
enganyifes
a sobre de la 
maltractada gleva, 
i ella, no obstant això,
en fa rellucs 
d'herbes remeieres.

Per covardia, 
o ben bé per anar 
amb embuts,
ha llastimat 
sentiments
sense haver-ne 
reparat amb les
ferides infringides.

Trist és, què mai ja
ningú no hi podrà 
creure amb aquells 
els quals, per haver
de traspassar
les fronteres, haguessin
mossegat ànimes
amb ullals punxeruts.
 
Per indigne, vosté mateix,
se n'ha emmaranyat 
de filferros, i llueix
com garoina enmig
de les séquies.

En serà reconegut com
el garlaire què mai no
hi va ser fidel a tot allò
què al davant d'un
públic, declamava amb
tanta insistència.

Per expressar el
contrari als escrits, 
a la Mare Terra
malgrat, la seva bondat,
l'ha tacada de betum,
on gairebé, enllà,
qualsevol vegetal
n'ha quedat paralitzat
de nous rebrolls.

Vi agre en beurà
a dintre de copes
de fang;
pa florit assaborirà
en boca rància;
i, de l'elixir de l'amor
no arribarà a
conèixer el seu
significat més lloable.
   
Mutant de les cobertes,
arrossega destrals,
pales i, rastells;
només capficat
per arrencar-li'n
els formosos cabells
a Gaia i, ella, sabedora
de les rancúnies
d'alguns humans 
escridassa
desconsolada,
per les estrebades.


D'espills, en faran
les nafres regalimades,
i, en contemplar-s'hi
sa majestat
a sobre d'elles,
un cos d'exantemes 
rubescents,
l'envermelliran fins al
punt de convertir-lo
en farell enllumenat.






Adela Payá i Prats
            🚨