CONTEMPLANT
LA NVISIBILITAT..!
Espills encegats
què res
no reflecteixen.
S'han emboirat
fins al punt de no fer-ne
relluir cap imatge.
Presumit, s'apropa
de mica en mica,
però no s'hi ataülla.
Neteja el mirall
de dalt a baix,
d'esquerra a dreta.
Segueix invisibilitzat
i, a tothom li'n demanà:
Vosté em veu?
Cap reposta. N'és
eludit com calitja
vespertina.
Es toqueteja de
pam a pam, i s'hi
percudeix el pit
com ho fan els
goril.les.
En escridassar
se n'adona dels
sons greus de la
seva veu.
S'apuja als escenaris
emplenats de focus,
però en incidir
la llum a sobre d'ell,
no visualitza cap
obaga. Serà un ens
sense cos?.
Fa un passeig pel
saló de les llunes,
en ninguna d'elles, cap
suposat humà, no n'és
esguardat.
Seran ànimes
desencarnades, o
figures de gelatina?
Tal vegada, ja en feia
temps què n'era mort,
però avui, ho havia de saber.
Aleshores, no recordà
quan va ocórrer,
ni com, ni per què..!
Es qüestiona on és
ara mateix?. Per què
tant de revoloteig.?
Com és què no clissa
el túnel ni la llum sublim;
ha errat el seu camí?
S'ha obsessionat amb
els espills, hi va de
miratge en miratge.
Tossudament capficat,
el seu entorn n'és com una
mena de llacunes fosques.
S'hi pregunta fins a quan
romandrà en aquest
estat força repetitiu.
Adela Payá i Prats
🍃
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada