NO TORBEU EL SILENCI...!

Obra: el caminante.
Stephen Koek-Koek
 (1887-1934)




NO TORBEU EL
SILENCI...!


(al boig dels camins)

Encara que miris
amb esglai
a l'home dels fanals,
no et deixis besllumar
per les aparences.

Balla que balla,
rodola pel pendís
de les muntanyes,
arreplega herbes
remeieres i, en sap
un munt de
xafarderies.  

Medita sota un arbre
esplendorós i, li
agrada què l'anomenin:
Mestre.

Només nodreix un
ego sumptuós, on
no s'enten tant de
rebombori
i, passa els dies fent
petar la claca
al davant de tothom.

Es vesteix amb
samarretes dibuixades
amb gresols,
i, tanmateix, no has
endevinat quina cosa
és, el seu preuat afany.

Passa de llarg,
deixa que faci el
que li vingui en gana,
ell, és feliç amb
aquesta mena
d'actuacions.

Segueix vagarejant
pels teus viaranys.
Cadascú ja sap massa
i de sobra, per on ha
de calcigar.

Només has de defendre't
en cas de ser-ne agredida.
Sí vol ballar que balli,
sí vol xarrar què xarri, 
però què no s'interposi
al teu davant, mentre
andareges en silenci
enmig de la Natura.







Adela Payá i Prats
              👿