L'ÚLTIM AMOR..!

RON HICKS.
(1965)




L'ÚLTIM AMOR..!


En fan mal els
teus ulls,
tan allunyats del
món,
com perduts en
eixa perllongada
recerca del no res.

Quan t'hi vas negar
a relluir de roig
amorosit, per por
a les querences,
no en volies de baules
rasant a l'entorn del coll,
ni penjolls a les polseres
encerclant-te'n
els teus canells.

A cuita-corrents, fugies
dels amanyacs i, de
les tendreses.
T'hi negaves a ser-hi
presoner dels acoraments. 
Gravitaves contrari a
les forces d'atracció
de la Mare Terra. 

Quina disbauxa tan
inquietant, trobar-s'hi
a mans dels embruixos
i, dels sortilegis
d'aqueixa bruixa del bosc,
què tot el cos te'l feia
estremir sense a penes
tocar-te'l.

Em fa mal la teva veu, 
què ja mai l'escoltaré
al bell mig dels meus
cabells, assuaujant la
meva pell amb la fressa
dels teus murmuris.

Allà, ben a dalt, al cim
de les muntanyes, em
vas cisellar de solituds,
del palpís dels teus dits,
on de tant en tant, els
oreigs em sil.labegen
paraules somortes.

Les teves mans,
rierols empal.lidits,
com nascudes
de la flor del safrà,
aromatitzen els meus
silencis amb llàgrimes
perfumades.

Tu, el meu últim amor,
em vas fer desistir
de continuar cercant
a Eros, doncs ja trobat, 
què sentit havia de tenir
empaitar-lo en un cos
novell.?






Adela Payá i Prats
            🌻