VIVINT ENMIG DE LES FULLES SEQUES.

DANIEL DEL
ORFANO



VIVINT ENMIG DE
LES FULLES SEQUES.



Es trenquen els
rellotges a les
teves mans;
la porta tancada
s'ha obert i, en
comptes de sortir,
hi entres a la
nostra alcova. 

Carrers de colors
amb distàncies
de gelabror
esperen la teva
arribada
durant un jorn
de noces
d'una parella a l'atzar,
on tanmateix,
t'hi vas encongir i,
ja tot lleganyós,
a tots dos plegats,
ens vas robar una
festivitat al calendari.

Has envellit de
tristeses;
de fugides amb
peus despullats;
d'haver transmutat
la bruixa, en dolça
nina ploricona;
de no haver sabut
desenganxar
les natges del teu
escambell folrat
de nívia blonda.

Del teu cor de cuir
n'has bastit un nierol
de serps de cascavells,
armades amb carcaixos
d'arrodonides fletxes,
que s'hi cargolen
tenaçment,
donant consistència
a un calze de verins
consagrats.

Dels llençols, t'hi vas
cosir un perruquí ondulat,
ocultant les teves
esquerdes d'home drac;
t'atemoria el fet de
posar-te'n al descobert.

Es desfan les paraules
als teus llavis d'ivori,
notes descompassades
desentonen els càntics
espirutuals, on un
angelet amoïnat
t'estiregassa les orelles.

T'has perdut al bell mig
dels teus somnis;
persegueixes les il.lusions
dels qui dissenyen
ments, dirigint-les
al seu capritx.

Els teus propis
anhels,
els vas abandonar
al ventre d'ella,
com també als
seus cabells, 
als seus llavis,
als seus ulls,
a sobre dels seus pits.

Ella, n'és la guardiana
de tot allò què
t'hi vas permetre
sentir i, què has segut
incapaç de retrobar-ho
en un altre cos, però
què sempre ho negaràs
per tal de no lluir d'anell
daurat a l'entorn del
teu dit anular.  
 
Segueix cercant el
què ja saps que no
assoliràs, doncs ets
d'aquells homes
desagraïts, que no
valoren els grans
regals de l'existència.

N'és cert, n'hi ha de
criatures què es
delecten per viure
extraviats,
inspeccionant senderols
reblerts de fullam
i, confondre's amb la
bruna gleva, enyorant
l'ànima d'una dona
desapareguda, a colps
d'injúries i, de gelosies.
 




Adela Payá i Prats
             🎁