COM ES DIU L'ESTEL ON VIUS.?

COM ES DIU
L'ESTEL ON VIUS.?



Ens trobàvem
als angles
dels carrerons,
amb llambregades
acallades de
desitjos.

Parlotejàvem dels
llibres què llegíem
sota l'olivera mare,
mentre memoritzaves
unes frases d'en Julio
Cortázar a la seva
novel.la < Rayuela>  

El fullam et pentinava
cabells de glauc,
i, als llavis, un raig
assolellat, te'ls
maquillava de més
roig llampant.

Defugíem de la nostra
inquietant realitat,
tan funesta, aleshores,
somniant amb
personatges inventats.

S'hi vam atrevir a
sacsejar els nostres
cossos amb els
compassos del vent,
fen-li de picarols,
clapejat el ramatge
pel plomatge i
la piuladissa
dels moixons.

Es retrobàvem
d'amagat,
sempre sota els
arbres i, a recer
de les cantaires
fontanelles.

El nostre amor hi va
créixer tostemps
acompanyat per les
palpitacions de la
Mare Terra.

Les hores n'eren
eternes en aquells
vespres estiuencs,
on les paraules
de tots dos plegats
es cargolaven i,
es replegaven fins
a confluir en rierades
de petons.

Hi va ser el nostre
temps sublim, on res
no hi vam configurar,
ens deixàvem fluir
sense cap projecte
de futur..
N'érem junts i això
n'era el més important
per als dos.

La mateixa vida ens hi
va teixir fils cada vegada
més gruixuts i, en
adonar-nos ja ens
vam sotjar per sempre
units.
S'hi havíem
escollit abans de ser-ne
al planeta Terra.

Ara mateix, doncs,
no sé on t'hi hostatges,
ni com és diu l'estel
on descansis.     

  


 

Adela Payá i Prats
             🌟