RUPTURA..!

RUPTURA..!



Colpegem les
copes amb un
xin- xin
perllongant- s'hi
al rierol dels
somnis,
on les embravides
aigües,
s'hi estavellen
contra el rocam.


Estiregassem les
nostres quimeres
en cortinatges de
baules,
i, les fem ballar
entre sons de
tamborils, fins
a la seva propera
evanescència.


Diguem adéu als
nostres cossos,
abrigallant ànimes
trontolladisses,
i, en eixe últim
comiat,
què els nostres llavis,
assaboreixen
llengües de melassa.



Plorem la saba
de les nostres
arrels cargolades,
en fer l'esforç per
desenbeinar-les.



Desarrapats dels
petons i, les abraçades,
trigarem un temps
en recobrar la nostra
essència individual.



Avesats a les
carantoines, percebrem
la melangia per
sentir-nos altrament
estimats des del cor.



Colpegem les
copes amb un
xin- xin
de butllofes lletoses,
conjugant-s'hi
amb unes mans
tremoloses, què
s'afanen per esborrallar
el naixement d'unes 
llàgrimes incipients.




Adela Payá i Prats
             😢