MARC CHAGALL
(1887-1985)
S'ESCOLTARAN LES
PARAULES...!
Vine al nostre racó
llaurat de somnis,
entre els roquissars
i, els vaivens de les flors.
La mort s'hi passeja
amb somriure celestial,
hi ve a recollir-ne
a un munt d'humans.
Amb pluges d'aigua dolça,
voletegen virus microscòpics
què els banyetes decoren
al seu antull.
Vine al nostre racó
llaurat d'innocències,
a sobre del pedregam
i, els cavallons de terra.
Parla'm de com t'ho fas
per a relluir com fanal
llumener; n'ets com un
estel fugaç, enmig del cel.
Dius què t'han enviat per
a omplir-nos-en d'esperances,
què haveu davallat uns
quants per a inspirar-nos.
Afegeixes què hi vols
acolorir els meus ulls
empal.lidits de brillants,
per uns safirs lluents.
S'impregnem de somriures,
recuperem el nostre
amor escarpat pels ullals
dels malaurats.
S'abracem a dintre de
butllofes estel.lars i,
en murmureges què has
decidit romandre arran
nostre, per a explicar-nos
allò que ignorem, que
mai no hem sabut i, que
tantes ganes tens per
relatar-nos a cadascun
dels membres de la
teva família. Em demanis
què em posi el teu anell
de noces, perquè, ell, em
desvetllarà nous misteris
que fins ara havien quedat
emmudits enmig de les baules.
Entre els petons d'argent
s'acomiadem, esgotats
tots dos, de les injustícies
sofertes ací a la Terra.
Adela Payá i Prats
😷
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada