TU, LA CORONA, JO, L'ANELL..!

TU, LA CORONA,
JO, L'ANELL..!



N'he tret del
calaix,
l'anell de plata
rovellat.
L'he netejat fins
a fer-lo relluir
de brillantor.
És el joiell
què em vincla
als cels;
als dies grisos,
reblits de núvols
i, de tèrboles aigües;
als instants rabiüts
què no s'entenen,
què et fan plorar
en demesia;
als rierols encelats
mostrant-te
el camí de retorn
a casa.
He acaronat amb
delicadesa 
el cèrcol desllorigat
i, al dit anular
l'he abillat d'argent.
Aleshores, me n'han
vingut records
d'un temps florit.
Romans junyit
a mi en aquest
món entremaliat,
on encerclen
corones als caps
virals dels minúsculs
microorganismes.
Però estem engalzats,
hi som dos en un. 
Un munt de glavis
refulgeixen com estels,
als firmaments,
fent-ne acopi
de més ànimes
del degut,
abraonant-les
amb besades
circulars.
N'he tret de la
còmoda, una
capsa de fusta, 
i, al seu interior
n'hi han
flors resseques,
què recollíem
del terra quan
l'oratjol a totes
elles,
les arrencava.
Un collaret de pètals
una mica decolorits,
els he despenjat
a l'entorn del teu
retrat.
Amb pactes establerts
des dels silencis
i, des de la desconnexió,
romandrem aliats
entre esclats de bengales,
on a tots els bitxos
els desproveirem de
les seves aurèoles.








Adela Payá i Prats
             🍁