 |
| PROVERBI ÀRAB |
ANTINÒMIA...
Qui no pot sentir
el sofriment d’un
ésser,
com és el teu cas,
al qual hi vas
ferir de ple;
de què et pot
servir fer el paperet
de compassiu, al
davant
de l’emigració dels
refugiats…?
Potser n’és una
manera
de traslladar els pretexts
a un altre focus ...?
Qui no n’és capaç
de reconèixer
la dolença que ha
atorgat
gratuïtament
al cor d’un altre
ésser humà,
fent ús de les
mentides,
i, a més a més,
s’hi nega
a disculpar-se’n,
pot sentir-ne
la tragèdia d’un
col·lectiu
maltractat....?
És clar que
no....!
El no demanar perdó
a qui has fet
malbé,
et desvia d’aquest
deute, envers uns
altres;
es prega l’indult
a qui no se li
ha ocasionat i, a
qui realment
se li ha colpit,
no li’n demanes
excuses....?
No té cap sentit,
n’és força contradictori,
o ben bé, la
testerola en té un
desarranjat amb
tots els seus
processos bioquímics,
o l’ànima ha
marxat
a corre-cuita,
de tan espaordida
que s’hi
sentia...
Adela Payá i
Prats
