AIRECEL ENFOSQUIT...

ESTEL FUGAÇ
 
                                  

AIRECEL
ENFOSQUIT...!



Les seves galtones,
trossets de lluna;
els seus llavis,
remoreigs de cançons;
a les seves dues mans
hi duu un compendi
de partitures novelles;
dels seus ulls, dos fanals
amb espurnes de tots els
colors ens enllumenen;
el seu cor, immens, com
la mar conjugant-se
amb els cels, sense cap
línia demarcant un horitzó;
el seu cos, un pinacle
d’abassegades i,
d’abraçades tendres:

“ Avui des del cel
n’ha davallat
un estel fugaç i amb ell
n’he fet un tomb
al voltant de les
galàxies...
En arribar a la Terra,
jo hi era soterrada
al cementiri
des de en feia ja setanta
anys...”






Adela Payá i Prats