UN CASAMENT PECULIAR...

ÉDOUARD MANET
( 1832-1883)  " El Vaixell "




                                     

UN CASAMENT
PECULIAR...!





Vels de safrà hi duen al cap,
s’hi despengen com
branquillons de mandarines
menudetes;
somien amb cels emporprats
i, en fer-se’n petons de melicotó.


Enxarxen esquerdills prestats
què se'ls enganxen als seus vestits,
i, al voltant dels seus fronts
llunes de ben petitones, llueixen.


S’han agafat de les seves
mans i, amb promeses amorosides
al davant del Sol, han declarat
els seus vots.


Celebració de dues ànimes
enamoradisses, al davant
de la Mare Terra, on uns càntics
de veus tel·lúriques, els
beneeixen des de ben al fons...



Vels de safrà hi duen al cap,
s’hi despengen entre garlandes
d’heures i, una casa al bell
mig del rocam, els espera
a tots dos, de bon grat.



Bategen els seus cossos
despullats,
sota els gotims perlats
d’un salt d’aigua i, en abraçar-se’n,
voleteigs de papallones
els recobreixen amb clàmides
alades..


Una aliança de flors silvestres
els seus dits han anellat,
i, amb un vaixell d’esclofolles
de petxines i, guarnit amb
veles de tarongines,
emprenen el seu primer viatge a l’illa de Delos.






Adela Payá i Prats