CHRISTIAN SCHOLE |
16 D’ABRIL...Hi vaig néixerun setze d’abril.Dels eteris, a pleret,davallava,fixades les meves mansal mànec d’un para-sol,tot ell brodat amb papallonesde tots els colors;Vam visitar un caramullde mons que hi vam recórrer,un rere l’altre,durant molt de temps.
LA MEVA MARE |
De sobte les voliaines:van dir que ja n’hi havia prou,i, al poble d’Alcoi em varenacotxar al ventre d’unapreciosa dona, que abanshi va perdre un fillet de tresdies....La mare n’era de bennerviosa i, jo a dintre d’ellali vaig prometre que no emmoriria com ho va ferel meu germà al seu tercerdia, volia que ella fos molt feliçi, què aquella tristor delseu passat, es convertísen un goig desmesurat..Encara hi sóc viva, mare...!
N'he complit la meva promesamalgrat tantes i, tantes bregues;àdhuc me n’adono que t’estimotant, que avui volia felicitar-te’nper aquell jorn on les dueshi vam lluitar per aprendrea desenganxar-nos d’aquellentramat de cordons i d’enfilalls.Feliç Aniversari, mare,...!Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada