FIGURES AL CEL...

 FIGURES AL CEL...!

Núvols amb formes
d’ocells blanquinosos,
s’hi passegen aquest 

migdia pels cels,
amb els seus becs es
nodreixen dels brisalls
celestes.


Nuvolades amb
aparences
de gats cervals
amb cossos
ennegrits,
en caure el vespre,
es cruspeixen
dels aucells 

empal·lidits,
i, a dintre de les
seves panxes
revoloteigs d’ales
lluiten per
escapolir-se’n.


Mentrestant des
d’aquesta balconada
miro la mar emblavida..


A trenc d’alba,
ciclons com remolins,
han tret els aucells
dels llambrots
de les bestioles fosques,
i, un airecel de turqueses,
jaspiat de bromalls,
llueix d’esguits
empal·lidits.


Avionetes de metall,
força platejades,
en fan ploure un devessall
d’esteles químiques,
què pam a pam,
van confonent-se amb
les calitges matutines.


El Sol fastiguejat per 

aquests atemptats 

contra els eteris
amb el seu llança flames,
n’ha fet esvair-se'n
totes aquelles partícules
emmetzinades i, en una
ziga-zaga, a totes elles,
les ha col·lapsades.


En alçar el meu esguard
envers els firmaments,
uns raigs ataronjats
m’inviten a que em banyi
a sobre de les aigües
salíferes.








Adela Payá i Prats