 |
| FONT DEL QUINZET ( ALCOI ) |
SERRES
MATINERES...
Muntanyes
assolellades,
camins de
codolells i fulles
ben resseques,
i, l’aigua en la
motxilla
escolant-se a poc
a poc
de dintre de la
seva ampolla;
a la font del
quinzet
l’he omplida i, a
sobre
dels banquets de
fusta
m’he assegut a l’ombra
dels pollancres,
per esplaiar-me
una mica..
Els ocells em
feien
companyia,
i, m’han escortat
al davant
de tanta
solitud...
Personatges
estranys
s’hi passegen de
tant en tant,
amb rostres
asprívols
i, cames de
rocam,
sempre homes que
vagabundegen i,
et demanin
qualsevol cosa
amb l’excusa
de vés a saber
què...
La Mare Natura,
em diu
que no he de
tenir–ne de por,
què ella em
protegeix
i, li responc:
“ És més fort que
jo i, més
gran, si vol
fer-me mal,
ell, en té totes
les de guanyar”
La Mare Natura,
es riu i,
em diu: Mira allà
dalt de
l’arbre, una
branca mig
desarrelada,
hagués caigut
a sobre d’ell, si
t’hagués
agredit, com no
ho ha fet,
continuarà
encimbellada,
fins que trobi
l’ocasió
per a
desprendre’s...
Les dos hem fet
esclatar
el riure mentre
els aucells
ens cantussejaven
amb més
rebomboris...!
Ara ja em sento
més
tranquil·la, hi estic a recer
d’éssers
tendrívols...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada