ESCRITS AL TEU MUR...

 ESCRITS AL TEU MUR...!



Deixa’m, amic, que n’escrigui
al teu mur de les mentides
unes quantes enganyifes;
algunes en seran, potser,
compassives, unes altres
llampegaran cors,
esgarrant-los sense pietat
en molts bocinets.
D’altres, miraran als cels amb
llambregades beneïdes,
demanant perdó al mateix
temps, mentre pel contrari,
una majoria, fustigaran
esquenes, fins deixar-les
força ensangonades.


Ara m’estic al davant de la
teva paret, escrivint una
història fugaç, que encara
que breu, em va dividir en
molts trossets de ben menudets,
i, una llàgrima daurada,
com aquelles que hi va pintar
en Gustav Klimt, en va ser
l’encarregada d’ajuntar tots
els meus brisalls i, adherir-los
amb plugims d’or..


Al teu llibre, amic, encara
què invisibilitzades, n’he fet
ploure algunes poncelles
a punt d’esclatar, vull agrair-te
tot allò que em vas mostrar
sense tu saber-ho:


“ Què n’hi ha d’homes que saben
apreciar l’amor que alguna dona
els ofereix i, a més a més, saben
sentir-lo a dintre d'ells ...”



Em vas lligar de nou a les
meves creences que un pobre
ignorant, de cop i volta, em va
fer trontollar-les,
fins que tu hi vas aparèixer
amb la teva bondat d’home savi..




Gràcies...!





Adela Payá i Prats