UN MAR ANQUILOSANT...

                PLATJA DE CALP


                                   

UNA MAR
ANQUILOSANT...!



A la mar, avui, el rascle
abassegador,
li n’ha arrancat
els seus rínxols d’albí,
de tant i tant desembullar
els seus cabells emporprats.


Lluïa de diademes de turqueses,
tota ella ben aquetada,
hipnotitzada pels raigs
solars, que de mica en mica,
la paralitzaven.


Ni les dolces brises marines
no han pogut commoure-la
d’inquietuds, ni tan sols
han fet remoure del seu
cor d’atzurita, la seva
sang emblavida;
tot en ella n’era mutisme i,
les gavines espantadisses,
ben lluny de l’oceà, han anat
a soplujar-se'n.


A la mar, avui, ni els vaixells
no han volgut afalagar-la,
tots ancorats a port
s’han resistit a navegar-la.


Els surfistes de tan avorrits
que n’eren sense els onatges
cargolats,
s’han estiregassat
al damunt del sorralenc,
i, com el pèlag, n’han restat
força embadalits, ni un dit
manegaven;
tots enlluernats de xafogor,             
han restat una bona estona
ben adormits.


L’astre esgrogueït, aquest matí,
a tothom li’n llançava un caramull de fletxes embruixades..





Adela Payá i Prats