DESEQUILIBRI...

DESEQUILIBRI...!



Un volant a la faldilla
d’una muller,
enduu un ull de mascle
enganxat,
amb intenció de grimpar
vessants antullades.
La dona  li’n fa algunes
amonestacions.


Una mà d’amagat, toca
uns picarols arravatats
a una ermita al bell mig
de la serra...En enfartir-se
uns pagesos, al lladre han
enxampat.


Un cor com un colador,
ja no sap diferenciar
entre sentiments i, desitjos
i, enllà tot agosarat,
s’hi pregunta sí alguna
vegada ha estimat de
veritat, o tot en ell, ha
estat un anar fent 

esclafits d’anhels.


Aquest barreig de coses
tan contradictòries,
fan que potser, els nostres
esperits eclipsem,
o què ben bé,
ells, tots enlluernats,
no hi puguin
suportar el pes funest

de les obagues.


Fins a quan hi serem als dos
plats de la balança, 

sense que encara no

aprenguem a triar
on volem ser-hi, 

o hem vingut ací, per a 

arronsar-nos tant en 

un lloc, com en un altre...?

N'haurem de viure tostemps
amb la dicotomia de 

qualsevulla cosa,...?


Avui és blanc, demà serà negre;
avui t’estimo, demà et traeixo;
ara ric, després ploraré.


Un joc espantós, no exempt de
mesquineses, on haurem

de fer-ne uns esforços

immensos per no embogir.





Adela Payá i Prats