 |
|
ZDZISLAW
BEKSINSKI ( 1929-2005 )
|
SENSE ÀNIMA....
En feia col·lecció de cromos,
omplia àlbums i,
més àlbums
i, baix clau, els
tancava a la
seva còmoda....
El clavari dels
seus esbarjos,
el penjava d’una
cadena
platejada, al
voltant del
seu coll...
En sentir-ne
aquell desfici
amagadís, obria
el calaix
dels seus secrets
i, albirava
les seves il·lustracions.
Una vida d’ulls
enfora,
on l’amor, cap
vegada,
no l’havia pogut
ancorar
a les seves
pellofes...
Es moriria
tristament,
sense haver-ne
sentit a dintre
d’ell, quina cosa
estranya
n’era això dels
sentiments...!
Una existència reblerta
de plagis,
d’imitacions,
de
copies i més copies,
de tot el
que hi contemplava
al
seu davant,
però què per
desgracia, ell,
mai no n’havia copsat ni una
sola volta...
Potser n’era un
home sense
ànima...?
Un ésser creat en
bombolles
de cristall,
suspès entre
líquids inconeguts,
o potser fos
un robot
biològic, inventat
i, del què
res no en sabia;
un experiment de
ments
retorçades...?
Ara mateix, s’hi
feia un munt
de preguntes,
tement que no
assoliria la
immortalitat,
i, que la seva
mort física hi
havia de finalitzar-la
a la Terra...!
On n’era la
veritat
de tot plegat?
Quina cosa
incomprensible
li n’havia fet
comportar-se’n
com un monstre i,
no pas com
un ésser humà...?
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada