UN MATÍ SOROLLÓS...

 



                                        

UN MATÍ

SOROLLÓS...

Xicoteta, hi vol dormir..!

L’home del martell

amb el : pum, pum, pum

no la deixa clapar.

Ella, plora que plora,

i, les murades tremolen,

sembli què anem a sobre

d’un vaixell amb una

mar colpejant amb força

pels quatre costats...

Xicoteta, hi vol dormir...!

L’home del martell

ens atabala amb les seves

batzegades;

potser, hi sotsobrarem

al fons de l’oceà...

Angelets del cel,

baixeu...!   

Poseu molts coixinets...!

Apaivagueu

aquests aldarulls...!

què la nena no s’atreveix

a cloure els seus ullets..

Amb el:  glup, glup, glup,

del ruixim de les llàgrimes

i, l’aleteig dels querubins

a la fi, la nina

comença a davallar

les parpelles,

gronxada per les mans

d’escumes angelicals...

I, un Serafí a l’home

trenca murs,

les seves eines les ha

suspès en l’aire,

sense que cap ni un

no les pugui mobilitzar.

Silenci...!

Als nens n'haureu de 

deixar dormisquejar...!

Adela Payá i Prats