 |
|
A
SETLA DE NUNYES
|
ROSELLES
ALS
CAMPS....
Flors
de roselles,
fletxes
enrogides,
què
la Mare Terra
ens
tiroteja al mes d'abril;
vol
acolorir de passió,
els
nostres sentiments
endormiscats...
A
recer d’elles, besades
esgrogueïdes
ens llancen
unes
petal.línes empal·lidides,
que
volen inundar les nostres
vides,
dels records oblidats
a
l’estació de l’hivern...
Camps
sencers esquitxats
de
vermellons i, d’escarlates
ens
alerten de l’arribada
de
la primavera,
on
des del fons del terregam,
arcs
amagadissos, ens disparen
sagetes
amorosides...
Sí
les seves corol.les et freguen
el
tors per un breu instant,
l’amor
s’instaurarà de sobte
a
dintre del teu cor i, ja mai
hi
podràs desprendre’t d’eixes
emotivitats...
Doncs,
sí el teu afany
n’és
viure per sempre
desencantat,
no
t’hi apropis a d’elles,
per
tal d’eludir-ne
els
seus encisos...o sobreïx
per
sobre d’elles, com
ho
fan les espigues de blat,
donant
a les florades
vermelloses,
eixe caire
de
petitesa excel·lida...
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada