UNA FULLA: UNA LLÀGRIMA...

                                     
 

UNA FULLA:
UNA LLÀGRIMA...!




Plors de fulles glauques
s’hi vessen des dels
salzes, que les airines
s’enduen amb elles
de tant en tant,
i, que cap cosa no hi
podem fer-ne.



Un vespre d’estiu,
eixos mateixos arbrissons
ens aombraven del caliu.


Branques dansarines
acaronaven les nostres pells,
anhelaven enjogassar-se’n
amb nosaltres, 

mentre tu em feies

declaracions amorosides.


Amb peus nuus jugàvem
entre dits fent-s’hi cosquerelles,
i, aquella bassa menudeta,
perduda entre rocams,
la vam encetar un principi
de juny,.


En entrellucar aquests
arbusts, em duen de bell nou
a aquella la nostra 

adolescència,
on tots dos plegats,
n’érem tan plens de vitalitat,
on qualsevulla cosa
n’era a l’abast de les 

nostres vides.


Com canvien les coses,
ara, tu n’ets ben mort i, jo
em brodo ales de coloraines,
i, ja barrejo formes novelles
d’enlairar-me’n pels eteris,
ja saps que tenim un munt
de paraules pendents.


Les meves llàgrimes ara
imiten aquells sanglots
de fullaraca arrencadissa,
però s’han tenyit de blau,
els cels me les acoloreixen
d’aquestes cromacitats,
per a que hi facin joc 

amb els seus tuls de

turqueses...







Adela Payá i Prats
           🍃☘