 |
|
JACOB PETER GOWY (1615-1661)
“ La Caiguda D’Ícar “
|
UN VOL FALS...
De les seves ales
de paperines
i, de parracs,
les arnes, les
havien
ben clivellades;
al terra hi va
caure
de bocaterrosa,
ja n’era de mans
escarbotant-se
la seva pell
encrostada;
i, ronsejava
per la plaça,
capcot,
arrencant-se
el que li quedava
dels seus
èlitres.
El cel l’havia
escopit
sense cap mirament,
com aucell no el
va
reconèixer, ...
La mar ja s’hi
negava
a allotjar-lo a
dintre
d’ella, per
temença
a ser-ne
contaminada,
i, una Lluna
riallera
a les nits,
l’incitava a aplegar
on ella n’era.
Però les
papallones
nocturnes,
per ordre dels
estels,
a tot ell, el van
esquinçar
avortant el seu
vol agosarat...
Ara, tot
ultratjat,
s’hi capfica
al seu obrador,
barrinant
amb quin material
n’haurà
de fabricar-se’n
les seves noves
ales.
Ja hi pensa què
com
Ícar, no farà ús
de la
cera i, no
s’aproparà
al Sol...
El seu esperit
l’adverteix
que abans
d’emprendre
qualsevol voleteig
n’haurà d’encalcinar-se’n
de dalt a baix,
per tal
de ser-ne
reconegut
pels elements de
la
Natura...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada