ESTIGMES...

                 CORRETJOLES

                                    





ESTIGMES...!



Anells i més anells
als dits de les seves rees.

Els anèl.lids repoblen el terris
de més i més dentegades,
i, aquell malcarat,
fent somriures al davant
de tothom, presumeix
de fal·lus diversificats.



Arrogàncies dels qui
s’hi plauen per vestir-se’n
amb penjolls de molls,
plegant-se i desplegant-se,
amb dibuixos estampats
il·lustrant paratges
desharmonitzats.


Corretjoles de campanetes
liles, obrint-se com embuts,
delirant per ser-ne ronsejades
per les brises i, en arribar
els llambrots dels borinots,
a les seves fulles devoraran
i, cap ni una, no se’n salvarà.


Gairebé com aquell què
a les seves concubines
marcava amb unes flors als
seus malucs;
en esborronar-se'n
la fullaraca de les seves tiges
al llarg del temps, aleshores,
aqueixa donzella en seria
tristament rebutjada..


Anells del seus dits n’eren
arrencats, i una
muller de menys, en faria d’adorna uns cossos emplenats d’argolles.


Menys mossegades 
al fullam, per a servir-ne de placideses als musells dels qui arrabassen corol.les, 
enaltides de formosor.







Adela Payá i Prats