JUGANT ALS DAUS...

Pieter Quast
 ( 1605-1647 )
“ Soldats jugant als Daus ”




JUGANT ALS
DAUS...!


Els flocs de neu abans
d’aterriar;
voletegen, fins a tocar
un sol punt del paratge,
com d’igual manera ho fan
les gotes de plugim i, els
grànuls de calabruix.


Però, tu, com fulla voladissa
a la tardor, n’ets arrossegat
a qualsevol lloc,
empentat pels ventijols.


No has desenvolupat
tanmateix, les arrels
de la lleialtat i, com essència
innoble, jugues el joc
de barrejar-ne un cúmul
de possibilitats.


Vocables emplenats
d’alguns continguts,
als daus del gobelet,
hi fan repiqueteigs
en el seu interior i,
en sortir-hi qualsevol
número, ja li’n dones
el significat adient
en eixe instant.



El cor tostemps, 
n’és tancat
al darrere dels barrots...!


Amb els teus peus i mans
arrapant-se a les agulles
d’un rellotge, punteges
i, senyales hores, minuts
i, segons, sense detenir-te’n
en cap seti.


Uns pseudopodis d’estimes
fingides, fagociten el material
precís, per a mostrar-ne
un cossatge contrari
a les energies creatives.


T’has trasmudat
en criatura figurativa,
on la gana omnívora
res no en sap de les volences.


Un sis a sobre d’una de les
cares del cub, et suggereix
que pots cruspir-te’n
de pellofes esclarides amb
cabells esblaimats.


En sadollar-te i,
agafar-ne el teu temps
per a digerir-ho,
en faràs incursions
en unes altres tirades,
a la recerca de
còrpores, a les quals
poder exprimir-les
al mateix temps.


Mentrestant, el teu xacra
del cor, reblit de cadenats,
ja s’hi nega
a manifestar-ne qualsevulla
emotivitat sincera...!






Adela Payá i Prats