TRASPÀS DE
SOMNIS...
Ell,
albira amb
deteniment
els seus
ceps
esbargits.
Dels
seus ulls,
rierols
de bagots
davallen
per
les seves galtes
empal·lidides.
Somnia
amb tot allò
que
no hi va voler
perllongar
amb el
temps,
a canvi,
s’hi
va arrapar
com
eruga, a les tiges
dels
blatdemorars...
Aigües
glauques
recorren
les contrades
del
seu habitatge.
Ella,
equidistant
d’ell,
a quatre-cents
quilòmetres,
s’hi
ajoca al dessota
d’una
olivera,
on
n'és envoltada
per
quimeres i, neguits
i,
per primera vegada
fantasieja
històries
d’unes
valls jaspiades
de
verdosencs i,
de
moradencs.
En
un descuit,
obri
la boca
i,
en adonar-se
assaboreix
gotims
de raïm.
Es
desvetlla,
mira
l’arbre anyenc
d’escorces
llòbregues,
amb
un caire
d’esbalaïment,
i,
no comprèn
què
d’aquelles olives
gairebé
amargoses i,
recent
caigudes,
cenyides alhora
als
seus llavis,
hi
hagi assaborit
eixe
regust tan dolç
i, tan melós...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada