ETIQUETATGE...

ETIQUETATGE...!


Tot ho volia controlar,
qualsevulla menudesa
n’havia d’estar ben
etiquetada;
llums en roig, a tot allò
què en podia traspassar
els límits de la seva
permissibilitat.


Comparacions odioses
per a confrontar els seus
amics, 
no n’havia après encara
que cadascú n’és únic i, 
a mésa més immesurable;
les seves crítiques anodines
només en tenien l’ús, a les
seves pròpies cavil·lacions.


Ell, barrrim-barram, tot ho
barrejava, i la seva ment
al racó dels rituals, a tothom
classificava amb rètols de
coloraines.


Es guiava pel to de les paraules,
per la forma dels cossos,
per com davallaven els seus cabells,
pels vestuaris i ornaments,
per la seva posició social,
i, el que més li agradava n’era
improvisar bestieses amb les
quals poder afegir-ne una
perversitat de més....Retorçat
fins la medul·la, s’hi capficava
en fer-ne de la seva testerola
el seu arxiu ben particular.


Tot allò que excel·lia d’èxit
al davant dels escenaris, 
ja desitjava amb anhel profitós
voler-ho toquejar i, s’inventava
les històries més malèvoles
per tal de posar-li’n
titllets força resplendents
a cadascun dels seus 
personatges.


Com bèl.lua famolenca, n’havia
desenvolupat l’afany per destrossar les coses més innocents i, més.pures.
Cercava una revenja
d’un fet succeït en el seu passat,
que ben bé, se li escapolia dels seus.etiquetatges....Potser per això n’estava tan obsessionat 
per timbrar a cadascun dels seus
coneguts i, desconeguts..


Andarejava amb molts semàfors
engegats alhora, amb les seves
capses enregistradores i, mirant
per tot arreu, com ànima en pena...!







Adela Payá i Prats