ELS LLIBRES...

ELS LLIBRES...!




Els llibres em fan companyia
en aquest habitacle de vidrieres
enfora, contemplant una mar
amb sospireigs compassats.


Les mans es barallen amb les
brises, que s’hi capfiquen per
anar passant de pressa totes
les fulles del volum,
volen assabentar-se’n del seu
final, sense preludis, i a més
a més, ho volen fer abans d’hora.



Pàgina rere pàgina, hi vaig
trobant personatges amb els quals m’estaré ben a prop,
durant aquests dies de vacances.


Sempre els meus amics de paper, els amics del moment precís, i, després marxaran,
per un temps imprevisible, 
per a descobrir-los
de sobte, en un indret del meu cor.



Les amistats de veritat, mai
no hi van ser reals, pel contrari,
hi va haver algunes
ressorgides de les plomes
dels escriptors, amb les quals
me n’hagués detingut durant
una estona ben perllongada.


Hagués volgut comprendre la
dolença d’en Frankenstein
al sentir-se’n rebutjat pel seu
Creador.
També hagués volgut
ser aquell petit príncep, 
al qual la colobra el va fiblar 
per tal de poder viatjar al seu planeta i retrobar-se’n amb
la seva rosa;
navegar amb Ulises per les iIlles Gregues amb disfressa d’home
i, aconseguir coneixements
de la mar profunda amb els seus
monstres i, les seves nimfes.




Els llibres em fan companyia
em distreuen dels somnis
i, d’aquestes holografies virtuals,
ells, els meus millors amants.






Adela Payá i Prats